A través del espejo :: Blog literario… y más

A través del espejo

Reflexions d’un final d’estiu

Posted on enero 30th, 2024 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Mare meva, aquesta publicació s’havia quedat com esborrany fins ara!!! I ara ja està quasi tot resolt… em varen admetre al doctorat! Bé! El curs de Dublin a mig fer… tot en ordre ;-)… poc a poc. Com escrivia aleshores…

Fa ben bé un mes que tinc el meu títol de psicologia i de direcció de recursos humans. Ben fet! Ara a per un nou repte, el doctorat. A veure si tinc sort i puc entrar.
Te n’adones de com canvien les coses quan saps que ara no és com abans i no pots fer el doctorat lliurement. Ara hi ha límits: 20 persones per facultat; estricte accés per expedient, currículum vitae… A veure com anirà; per expedient entraré; per currículum no ho sé perquè no he fet res que tingui a veure amb psicologia. Paciència i a esperar.
L’estiu ha passat ràpid però avorrit com tot últimament. La covid s’ha encarregat de deixar-me sense viatjar des de fa ja tres anys. En fi, ja no sé si mantinc la il·lusió perquè surti una vacuna que em vagi bé i pugui tornar a la vida «normal» o potser ja no hi ha interès perquè en surti alguna que sigui esterilitzant de veritat, no com les actuals que a uns els hi van molt bé i a altres els hi compliquen la vida i em converteix en ermitanya definitivament. El temps ho dirà i jo mentre poc a poc a anar complint reptes. D’aquí uns dies començo un postgrau de cyberpsychology l’IADT de Dublin; a gaudir mentre avança el compte enrera per saber si puc matricular-me del doctorat :-).

In Memoriam:

Posted on enero 20th, 2024 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Quan et despertis al bell mig de la nit, amb tu estaré.

Quan escoltis el soroll del vent, allí estaré.

Quan vegis els reflexos del sol a la muntanya, allí estaré.

Quan plogui i el fred entri per sota la porta, allí estaré.

Quan surti la lluna plena, esperant-la estaré.

Quan torni la calor, cap a la Fosca volaré

però sempre a la illa on vaig aprendre què és viure, tornaré

i quan miris la Rosa del meu jardí, allí estaré.

Malgrat que el meu cos no podeu veure

i ara ja descansi amb els avantpassats,

vaig ben triar el dia

perquè no m’oblideu pas.

Quan enceneu una candeleta i em recordeu amb carinyo, allí estaré

i amb el mateix somriure de sempre, feliç, us acompanyaré.

Us deixo la meva ànima i el meu coret

per sempre; amb vosaltres, allí estaré.

Adéu, Dr. Casanovas:

Posted on enero 16th, 2024 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Han passat dos dies des que vaig llegir la notícia al Diario.

Quan vaig dir a la meva mare i a la meva germana «no podeu imaginar qui s’ha mort», la meva germana de seguida va preguntar, «és metge?» i a continuació, sense donar-me temps a contestar, va dir: «En Casanovas». Voilà…

https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2024/01/14/fallece-roman-casanovas-rosa-pionero-96880539.html

A la nit no vaig saber dormir i ahir de tant en tant em posava a plorar i després se’m passava. Ni somniar amb anar al tanatori; li vàrem enviar un parell de rosetes, que esper arribessin a temps i un missatge de condol per les filles; avui estic millor. Sempre em passa el mateix quan es mor algú que m’ha agradat conèixer i he pres com exemple de moltes coses. Per altra banda, són poques les persones que m’han influenciat tant i no són familiars ni propers ni llunyans i la majoria són homes, curiós, oi? Ell n’és un d’una llista que puc comptar amb els dits de les mans.

Fa tants anys que el coneixia que ni m’enrecord. Crec que tenia 8 anys la primera vegada que vaig anar a la seva consulta; era un lloc especial, amb na Bernadette sempre amable i somrient i ell amb la paciència d’un sant. Hi vàrem passar tots per la consulta, els avis, el meu pare, la meva mare, la meva germana la que més vegades, jo fins que vaig anar a viure a Barcelona… però de vegades hi anava d’acompanyant i quan es va jubilar ens va donar el telèfon de casa seva per qualsevol consulta que necessitéssim i ens va recomanar na Margarita Serra com a oftalmòloga enlloc d’ell.

La realitat és que com ens trobàvem de vegades, vàrem seguir anant a casa seva fins que potser perquè es va cansar o perquè era molt pesat venir-nos a buscar (a veure qui trobava sol la casa enmig del bosc, jo acostumada a la cuadrícula de l’Eixample, no i això que havia anat de vegades a casa des cosins des papà, es Dominguets, que eren els seus veïns però conduia ell i jo no em fixava), no hi vàrem tornar a pujar més en aquell lloc de conte de fades amb la consulta plena de llibres i quadres en un entorn paradisíac on no hi havia ni una pedreta fora de lloc. Mare meva, com es nota qui estima la terra!!! Aquí va trobar el seu lloc i la gent l’apreciava molt.

Sempre ens hem trucat per nadal o per xerrar una estona; quan la meva germana feia una exposició, quan jo treia un llibre… L’any passat em va explicar que per poc es mor, vàrem quedar per esmorzar a Sant Jordi, li vaig donar una Arianna, la primera que repartia abans fins i tot d’anar a fer el dipòsit al Consell. Sempre era un plaer parlar amb ell. Feia anys que escrivia les seves memòries però per la família em va dir. Jo desitjava que les publiqués; segur que hauria sigut un bon testimoni de la illa i d’una vida ben interessant.

Ultimament semblava que no li passaven els anys malgrat el covid, malgrat tot. Va ser la última vegada que ens vàrem veure si bé vàrem parlar un parell de cops més durant l’any. L’últim estava com apagat, ens vàrem desitjar bones festes però em va dir que no marxava a passar el nadal fora, a saber perquè.

Adéu, Dr. Casanovas. Ha sigut un plaer coincidir en aquest món de bojos; ahir mentre s’enlairava l’avió cap a Barcelona tres dones estàvem a la terrassa fent-li adéu amb la mà.

¡Es Navidad!

Posted on diciembre 25th, 2023 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Feliz Navidad es lo primero que viene a la mente en un día como hoy.
En un año como éste, raro, no toca esperar al día 31 para hacer balance. Se puede ir haciendo ya.
Este es el primer año en que no trabajo ni un sólo día en muchos años. Es lo que tiene estar de excedencia: una sensación rara cuando a mí lo que más me gusta es trabajar. En fin, vendrán tiempos mejores esperemos.
Se avecina un cambio aunque no sé aún bien el alcance. Un cambio en muchos frentes. Con alguna preocupación por salud familiar. De hecho, este año ha fallecido mi primer primo; puñetero covid. Ya no hay que ser mayor para irse; ahora toca a gente de cualquier edad como nunca antes lo había visto. En fin, es algo que escapa de nuestras manos. No queda más que aceptarlo.
En unos días tendré en mis manos dos títulos, no uno, no, dos. Mi grado de psicología y mi máster en dirección de RRHH. Alguien me dijo una vez que si sufría de titulitis; me quedé sorprendida porque no me lo habían preguntado nunca pero ahora tengo una respuesta: no, no sufro de titulitis. Tampoco soy una acaparadora de títulos; sólo me gusta aprender y si esto comporta un título pues me lo quedo. Así de sencillo.
He entrado en el grupo de investigación WANT. Es lo que quería; ojalá éste sea un paso hacia algo mejor profesionalmente hablando y también desde el punto de vista personal. Veremos: tiempo y paciencia. De momento mucha ilusión.
¿Personalmente algo más? diría que no mucho. Más consciente tal vez de lo que realmente importa en la vida y es sentirse bien, muy simple. Si cabe, a lo mejor incluso más selectiva de lo que ya soy de por sí. Es lo que tiene cumplir 50 años y saber distinguir aquello en lo que vale la pena invertir y lo que es sólo superficial y no aporta nada.
Molts anys i bons i els millors desitjos per 2024!

Cyberpsychology

Posted on octubre 9th, 2023 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Hace un par de semanas he empezado un curso de Cyberpsychology en IADT. Creo que es el único postgrado que imparten en el mundo sobre la materia lo que da que pensar. De momento me parece muy interesante y aunque no profundicemos en todos los aspectos que abarca -como la ciberseguridad-, espero poder sacarle partido a la relación que las redes sociales tienen con la psicología positiva. Veremos…

Feliç Sant Jordi!

Posted on abril 23rd, 2023 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Aquest Sant Jordi, Arianna.

La puesta de largo de Arianna:

Posted on febrero 5th, 2023 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Arianna ya se ha presentado. La acogida en prensa ha sido excelente.
2 entrevistas en prensa y 2 entrevistas en radio, COPE y ONDA CERO.
https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/aldia/2023/01/23/1868471/paquita-cardona-regresa-literatura-dos-uno.html
https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/02/01/arianna-l-ultima-dona-mon-82264406.html
Ahora a esperar que lleguen las críticas 🙂 y a seguir trabajando en el próximo libro de cuentos.

Happy New Year! Bon Any Nou! ¡Feliz Año Nuevo! Frohes neues Jahr!

Posted on enero 1st, 2023 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

May 2023 be a lovely year for everyone! Love and peace.
2023 serà o no serà un bon any? Esperem que millor que 2022.
De moment, llibre nou, que no és poc… la resta, ja veurem. De moment, a gaudir amb salut, diners i amor, com diu la cançó. Els meus millors desitjos a tothom.
Mis mejores deseos para el año que estrenamos, como siempre con el Concierto desde el Musikverein.
Meine besten Wünsche für Freunde und alle!

Passava per aquí

Posted on diciembre 4th, 2022 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Fa dies que pensava que volia escriure però o no trob el moment o quan el trob, no tenc res interessant per escriure.
Es d’hora per fer balanç d’un any que encara no hem acabat però puc dir que ha tingut com tots, llums i ombres. L’ombra més grossa és l’excedència. Qui m’hauria dit a mi que havia de demanar una excedència quan la cosa que més m’agrada al món és treballar?… vivir para ver.
Llums? Unes quantes… el mercuri més baix; n’Arianna ja està a la impremta però no arribarà fins l’any vinent, paciència. L’esper amb molt il·lusió després de tan de temps sense publicar.
Desitj a tothom unes Bones Festes i què 2023 sigui millor amb tots naltros que 2022!

Arianna. L’última dona del món

Posted on septiembre 18th, 2022 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Ahir vaig acabar d’escriure una noveleta. A això he dedicat el mes d’agost i part de septembre des que estic d’excedència. Ha sigut una agradable experiència. No explicaré de què va, òbviament. Qui ho vulgui saber, que la llegeixi quan surti. Tornar a escriure no diré que ha sigut terapèutic perquè aquesta no era la intenció però sí ha servit per reconciliar-me amb mí mateixa. Realment això és el que m’agrada fer. Es obvi que no puc viure de la literatura; això ho vaig entendre fa molts anys quan encara era una adolescent però sí que puc parar i escriure quan em vingui de gust i això és el que he fet.
Ara, toca agafar energies pel nou curs, intentar acabar psicologia, que de vegades sento que no depèn tan de mí sinó dels infinits tràmits burocràtics de la UOC, com aconseguir unes pràctiques. Mare meva! Com n’és de complicat!!!
I l’any passa tan ràpid… de la covid ja no se’n sent a parlar gaire i jo segueixo a casa, pensant si serà o no veritat que algun dia sortirà una vacuna que em pugui posar i tornar a la vida normal… veurem. A aquestes alçades ja no sé què pensar-ne… de moment, paciència i a preparar per publicar Arianna…

« Previous Entries