A través del espejo

Felicitats, allí on siguis!!! M’encantaria poder-te dir molts anys i bons però ja veus que no puc tot i que és veritat que varen ser anys -haurien pogut ser molts més- i bons. D’això sí que no me’n puc queixar ;-).
Avui és un dia estrany. De fet és el meu primer dia de baixa de la feina. Aquest hivern entre otitis i sinusitis, estic cansada i desitjant que arribi el bon temps. Avui em vénen mals records de quan vaig tenir la tbc i varen passar mesos fins que varen aclarir els metges què tenia. Esper que aquesta vegada tenguin més encert i no m’entretenguin perquè primer otitis, que si es cura si no es cura… ara semblava sinusitis però en un parell de dies ha deixat de ser sinusitis i ara sembla que tenc un mal de coll d’elefant. Suposo que li diran faringitis. Total que si d’aquí a uns dies no em trob millor tornaré a fer excursió de metges a veure si algú encerta però realment esper trobar-me millor aviat i poder tornar a la rutina. Per què enganyar-me?
De totes maneres, com pots imaginar-te no t’escric per explicar-te això. Ara li explic al coixí i a sa mamà quan la tenc al telèfon, clar.
Ja saps que t’enyor molt, moltíssim. Cada vegada que escolt música, pens en tú. Es molt difícil tenir records i que no hi surtis; trobar algú conegut i que no parli de tú. Saps? En Joan de Madrid i jo ara ens hem fet molt amics i m’escriu cada cap de setmana; m’envia whatsapps, vídeos per riure i sobretot em diu sempre que ens estima molt i tot és perquè quan em veu, sé que pensa en tú. També escriu a na Lídia. Ve a totes les exposicions que fa si l’avisam amb temps. Ara està desitjant tornar a Eivissa per veure les que té a Sant Antoni i a Vila. A veure si arriba a temps.
T’escriuria tantes coses però normalment no ho faig. De tant en tant em trob parlant amb veu alta amb tú, com feia n’Anna a sa residència. Solen ser coses ben normals: què he fet durant el dia, quin concert he escoltat… per cert, em tem que aquest dijous em perdré La passió de Bach, de’n Jordi Savall. Ho estic escrivint però realment encara no m’ho crec. Esper recuperar-me a temps perquè fixa´t què em va passar, que el 10 d’octubre me’n vaig anar al gimnàs amb els auriculars escoltant el discurs de’n Puigdemont i tenia el presentiment que m’oblidava alguna cosa però no va ser fins el dia següent que vaig recordar que a les 8 a l’auditori tenia concert de’n Jordi Savall!! Increible! I me’l vaig perdre. Imagina com em vaig quedar quan me’n vaig donar compte :-(.
En fi, a veure què passarà aquesta vegada… però si no hi puc anar, quan torni a casa escoltaré doble dosi de Jordi Savall tot i que quasi bé em sé de memòria els seus cd´s.
Em despedeix amb una musiqueta, més lleugera que les d’en Jordi Savall però que segur que t’agradaria:

Si alguna cosa realment valor de tot el que he après de tú, a més de la teva humanitat, és la sensibilitat artística. L’amor a les arts i als artistes no sé si ens fa millors persones però omple d’alegria i bons sentiments els nostres dies. Esper que faci temps que hagis trobat en Pepe i pogueu seguir amb les vostres converses filosòfiques, que tant trob a faltar. No et pensis que sigui fàcil trobar gent culta i educada amb qui val la pena conversar… Tots von anau abans d’hora… això no vol dir que tengui pressa per retrobar-vos però sí fa créixer un sentiment d’orfandat intel·lectual molt gros tot i que faig esforços per obrir-me i trobar gent amb qui tenir debats però segueix sent la meva assignatura pendent … sort de mensa de tant en tant… Ah, per cert, torn a estar escrivint. Aquesta vegada li ha tocat a Viena ser el lloc triat; llàstima que no podré tenir la teva crìtica però estic segura que t’hauria agradat…
Un muasito o dos o tres o tots es que et quepin i gràcies de tot cor ;-).