A través del espejo

Curiosament avui m’he sorprès pensant en català. No em sol passar. Normalment pens en anglès, escric en castellà i parl en català, què li farem? Veurem si això és una excepció o significatiu que alguna cosa està passant dins el meu cap.
En primer lloc, em felicit per haver-aprovat quatre assignatures més de la UOC. Bé per mí tot i que ha sigut un semestre molt estrany, més pendent de les notícies que d’estudiar però tot ha sortit bé intel.lectualment parlant.
Des del punt de vista polític, no obstant, tot és molt frustrant. Ara estic contenta de no haver-me empadronat a Barcelona. No entenc perquè algú pot voler animar la gent a lluitar per una cosa en la qual no creu. No es mereixen una república si no la saben defendre i a més trien uns polítics que són «más de lo mismo». Està clar que en Puigdemont és una rara avis, que segur que no s’hauria emportat ni un € que no fos seu i per aquest simple motiu no serveix com polític.
A més tinc la sensació que el govern està fent com amb ETA. Vol destrossar-los a tots; després il.legalitzar ERC, CUP & cia i així tothom tranquilet i com si no hagués passat res tot i que més humiliats que abans. Deu ser el destí dels catalans; viure d’humiliació en humiliació i així no es pot estimar massa qui et vol enfonsat però veient com va tot, se’n sortiran a Madrid exitosament. Fi de la reflexió del cap de setmana.
En segon lloc, he descobert uns reportatges realment captivadors. El presentador és un gentleman: Kenneth Clark. No sé res de la seua vida ni m’interessa. Com és habitual, no es pot dir que valgui res sense coneixer més d’ell però la sèrie Civilization és molt bona, al menys, per qui gaudeix de l’art. En aquest moment estic veient la parta vuitena, sobre art holandès, Rembrandt en concret però no solament parla d’art. Va mesclant filosofia… un autèntic plaer per un dia que fa molt de fred i poques ganes queden d’anar a passejar tot i que volia anar a veure al cine The post i igual encara hi vaig ;-).
Molt bon cap de setmana!