A través del espejo

Ahir vaig acabar d’escriure una noveleta. A això he dedicat el mes d’agost i part de septembre des que estic d’excedència. Ha sigut una agradable experiència. No explicaré de què va, òbviament. Qui ho vulgui saber, que la llegeixi quan surti. Tornar a escriure no diré que ha sigut terapèutic perquè aquesta no era la intenció però sí ha servit per reconciliar-me amb mí mateixa. Realment això és el que m’agrada fer. Es obvi que no puc viure de la literatura; això ho vaig entendre fa molts anys quan encara era una adolescent però sí que puc parar i escriure quan em vingui de gust i això és el que he fet.
Ara, toca agafar energies pel nou curs, intentar acabar psicologia, que de vegades sento que no depèn tan de mí sinó dels infinits tràmits burocràtics de la UOC, com aconseguir unes pràctiques. Mare meva! Com n’és de complicat!!!
I l’any passa tan ràpid… de la covid ja no se’n sent a parlar gaire i jo segueixo a casa, pensant si serà o no veritat que algun dia sortirà una vacuna que em pugui posar i tornar a la vida normal… veurem. A aquestes alçades ja no sé què pensar-ne… de moment, paciència i a preparar per publicar Arianna…