A través del espejo

Mare meva, aquesta publicació s’havia quedat com esborrany fins ara!!! I ara ja està quasi tot resolt… em varen admetre al doctorat! Bé! El curs de Dublin a mig fer… tot en ordre ;-)… poc a poc. Com escrivia aleshores…

Fa ben bé un mes que tinc el meu títol de psicologia i de direcció de recursos humans. Ben fet! Ara a per un nou repte, el doctorat. A veure si tinc sort i puc entrar.
Te n’adones de com canvien les coses quan saps que ara no és com abans i no pots fer el doctorat lliurement. Ara hi ha límits: 20 persones per facultat; estricte accés per expedient, currículum vitae… A veure com anirà; per expedient entraré; per currículum no ho sé perquè no he fet res que tingui a veure amb psicologia. Paciència i a esperar.
L’estiu ha passat ràpid però avorrit com tot últimament. La covid s’ha encarregat de deixar-me sense viatjar des de fa ja tres anys. En fi, ja no sé si mantinc la il·lusió perquè surti una vacuna que em vagi bé i pugui tornar a la vida «normal» o potser ja no hi ha interès perquè en surti alguna que sigui esterilitzant de veritat, no com les actuals que a uns els hi van molt bé i a altres els hi compliquen la vida i em converteix en ermitanya definitivament. El temps ho dirà i jo mentre poc a poc a anar complint reptes. D’aquí uns dies començo un postgrau de cyberpsychology l’IADT de Dublin; a gaudir mentre avança el compte enrera per saber si puc matricular-me del doctorat :-).