A través del espejo :: Blog literario… y más

A través del espejo

La peste del siglo XXI

Posted on marzo 19th, 2020 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Tanto tiempo sin aparecer por aquí y tiene que ser por algo negativo. No me gusta pero siento que debo hacerlo.
Cuando celebramos el año nuevo, quiero pensar que ninguno de nosotros era consciente de lo que se nos venía encima. Bueno, en China tal vez sí.
A mi edad no imaginé que iba a vivir una situación como la que nos toca hoy y ojalá solo fuese hoy pero me temo que mañana nos despertaremos y habrá empezado la primavera pero el virus seguirá invisible e hiriente.
He perdido la práctica de escribir. No hay tiempo para todo y, sin embargo, ahora puedo recuperar algo del tiempo perdido.
La soledad de las cuatro paredes no encierra ni la imaginación ni el pensamiento. Ahora cobra más sentido aquella idea de Stephen Hawking de habitar el universo.
Y es que será inevitable. Si queremos que la tierra deje de ser un hogar de muerte para los humanos, se impondrá buscar otros mundos lejos de virus.
Me alegro de no haber tenido descendencia. Es fruto de una decisión muy meditada y probablemente consecuencia del no desear a los demás lo que no te deseas a ti y no me deseo incertidumbre ni miedo. Tampoco a los demás. Vienen tiempos revueltos y espero que estemos a la altura.
Tiempo habrá si Dios quiere para reencuentros y abrazos. Ahora toca cuidarse, retirarse a la calidez del hogar y dejar que quienes saben y pueden cuidar de los enfermos hagan con acierto su trabajo.
Suerte a todos y que el virus no nos hiera con sus malvados poderes. Take care!

Mi pequeña aportación al espíritu navideño

Posted on diciembre 22nd, 2019 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Merry Christmas

Posted on diciembre 22nd, 2019 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Después de un año de abandono involuntario del blog, he vuelto. Prometo ser más activa el año próximo. Básicamente esta entrada solo tiene el objetivo de desear felices fiestas, que 2020 sea generoso con todos y nos sobren energías para todas las empresas en las que estemos inmersos.

Tornada a la rutina:

Posted on septiembre 15th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Ja a mitjans de septembre, acab de viure una d’aquestes situacions que tant em disgusten: quan vaig començar a treballar a hisenda, una de les primeres coses que em va agradar va ser el bon ambient que hi havia. Ara una peça que ajudava considerablement al bon ambient, ja no hi és.
Com som d’efectes retardats, de vegades, d’entrada, vaig pensar que marxava perquè no estava a gust, cosa que pot passar quan tens una responsabilitat que t’obliga a dependre d’un ésser d’aquests tan fastigosos, com solen ser els polítics, amb comptades excepcions.
Els primers dies no em vaig adonar que realment marxava perquè l’havien acomiadat. Amb quasi 45 anys, puc comptar alguns bons caps, uns millors que altres però una gerenta com la Teresa no l’havia coneguda mai, amb permís del Víctor.
Em fa molta ràbia pensar que sempre qui es surt de l’estereotip acaba fent «nosa». D’un cap esperes que vagi per feina però com s’agraeix que sigui «persona» i tracti a tothom com supós que a ella li agrada que la tractin i aquest era el cas.
Dilluns he d’anar a treballar però ja no escoltaré a riure la Teresa quan arribava cada matí. Quina sort tenen els que treballaran ara amb ella i com la trobarem a faltar naltros. I tot per culpa d’un polític que devia estar envejós d’una bona persona.
Aquesta vegada no puc dir que hagi sigut un mèrit meu descobrir-la sinò que abans meu ja tothom que la coneixia sabia que era una gerenta de luxe. Ahir va ser un dia trist i, de fet, no vaig poder anar al comiat… la plorera va arribar abans d’anar a dormir i ha tornat avui de matí fins que se m’ha passat. Es evident que ja no canviaré mai i quan alguna cosa em fa estar trista, hi estic molt però per sort se’m passa ràpid…
Ara toca donar gràcies pel temps bo que he passat. No puc demanar que el nou sigui ni la meitat de bo que ella perquè ja m’han dit quin tipus de persona és. En fi, una cadireta més buida per posar als records; amb el temps, resulta que he tingut sort de conèixer persones tan extraordinàries a més de bones professionals. D’aquestes sí que en tinc alguna altra.
Amb coses tan pràctiques com aquesta, enguany no he explicat res sobre les vacances però varen anar bé, molt bé! I On-off acabat a Viena, com tocava, esperant a ser corregit… paciència per si he de fer canvis, que ara a punt de començar la UOC i d’acabar un curs intensiu d’alemanys, potser hauran d’esperar.
Per acabar, bona sort, Teresa, què trobis persones que et tractin tan bé com mereixes i com tú tractes tothom!. A reveure, benvolguda gerenta.

Prevacances:

Posted on julio 29th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Diumenge, tarda, fent la digestió, després d’un entretingut matí passejant per Sarrià. El cementiri, la Jacaranda, Sant Felip Neri, una interessant casa que va ser propietat de la Nena Casas, que ara s’ha reconvertit en un centre de meditació zen… Un bon plan per un darrer diumenge de juliol, amb molta caloreta però amb un bon capell tot és més aguantable.
Bé, això és tot molt anecdòtic. Ara al gra, divendres vaig acabar d’escriure On-off. Ha quedat una història molt guapa, la veritat. Per què enganyar-me… ara sí, una cosa dolenta és que una vegada que has decidit acabar, tornar a revisar vol dir voler afagir coses noves i aquesta temptació s’ha de parar en algun moment. I ara no és moment per afagir res més. He d’esperar i tenir paciència, a veure si la Rosa Maria em suggereix algun canvi. Després, sí de cas, serà el moment de posar o retallar segons vegi.
Ara toca pensar en vacances. A veure si hi ha sort i puc deixar enrera tots els problemes amb les orelles que estic tenint. Em fa moltes ganes anar a Belgrad, a Viena… Com sempre. El món és per passejar i gaudir.
No em queda més que desitjar bon agost a tothom i bona tornada al septembre. Per llegir On-off, encara haurà que esperar un poquet, fins finals d’any supós però no vull explicar res. Quan vagi fent les presentacions, ja explicaré un poc però de moment, no toca.
A reveure!

Un diumenge qualsevol:

Posted on abril 8th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Avui plou. Res d’excepcional. La primavera fa aquestes coses… Passat l’hivern amb algun desperfecte, a veure com van els mesos que tenim per davant. De moment, un poc espantada perquè se m’han quedat ses orelles tapades després d’una otitis i sembla que es quedaran així. Quina sensació més rara aquesta de tenir el cap tan estrany. En fi, ja m’hi puc anar acostumant.
Per altra banda, toca estudiar i molt si vull que la UOC vagi bé aquest semestre perquè realment les assignatures son bastant complexes… en fi, jo m’ho he buscat i sortirà bé.
Ahir vaig anar a veure La librería. Em resistia a veure-la perquè sabia que seria preciosa i que em recordaria els llibres d’Impedimenta que es papà em recomanava i efectivament així va ser, preciosa.
Més, ja he decidit que el treball de final de carrera serà sobre el moviment independentista. Crec que serà prou interessant… ara paciència i a observar, que pot donar molt de sí tot i el patiment que provoca i que em provoca, perquè obre ferides per tots els costats però segur que sortirà bé, rebé.
Ara a estudiar una estoneta i a veure si deixa de ploure, que vull anar a veure l’exposició de William Morris, un altre motiu per tornar als records de la infantesa… On-off està dormint, tal com vaig dir, fins que no acabi els exàmens de la UOC. Després a tope una altra vegada i a acabar-lo per l’estiu.
Feliç diumenge a tothom i què comenci bé una nova setmana!

Feliç dia del pare:

Posted on marzo 19th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Felicitats, allí on siguis!!! M’encantaria poder-te dir molts anys i bons però ja veus que no puc tot i que és veritat que varen ser anys -haurien pogut ser molts més- i bons. D’això sí que no me’n puc queixar ;-).
Avui és un dia estrany. De fet és el meu primer dia de baixa de la feina. Aquest hivern entre otitis i sinusitis, estic cansada i desitjant que arribi el bon temps. Avui em vénen mals records de quan vaig tenir la tbc i varen passar mesos fins que varen aclarir els metges què tenia. Esper que aquesta vegada tenguin més encert i no m’entretenguin perquè primer otitis, que si es cura si no es cura… ara semblava sinusitis però en un parell de dies ha deixat de ser sinusitis i ara sembla que tenc un mal de coll d’elefant. Suposo que li diran faringitis. Total que si d’aquí a uns dies no em trob millor tornaré a fer excursió de metges a veure si algú encerta però realment esper trobar-me millor aviat i poder tornar a la rutina. Per què enganyar-me?
De totes maneres, com pots imaginar-te no t’escric per explicar-te això. Ara li explic al coixí i a sa mamà quan la tenc al telèfon, clar.
Ja saps que t’enyor molt, moltíssim. Cada vegada que escolt música, pens en tú. Es molt difícil tenir records i que no hi surtis; trobar algú conegut i que no parli de tú. Saps? En Joan de Madrid i jo ara ens hem fet molt amics i m’escriu cada cap de setmana; m’envia whatsapps, vídeos per riure i sobretot em diu sempre que ens estima molt i tot és perquè quan em veu, sé que pensa en tú. També escriu a na Lídia. Ve a totes les exposicions que fa si l’avisam amb temps. Ara està desitjant tornar a Eivissa per veure les que té a Sant Antoni i a Vila. A veure si arriba a temps.
T’escriuria tantes coses però normalment no ho faig. De tant en tant em trob parlant amb veu alta amb tú, com feia n’Anna a sa residència. Solen ser coses ben normals: què he fet durant el dia, quin concert he escoltat… per cert, em tem que aquest dijous em perdré La passió de Bach, de’n Jordi Savall. Ho estic escrivint però realment encara no m’ho crec. Esper recuperar-me a temps perquè fixa´t què em va passar, que el 10 d’octubre me’n vaig anar al gimnàs amb els auriculars escoltant el discurs de’n Puigdemont i tenia el presentiment que m’oblidava alguna cosa però no va ser fins el dia següent que vaig recordar que a les 8 a l’auditori tenia concert de’n Jordi Savall!! Increible! I me’l vaig perdre. Imagina com em vaig quedar quan me’n vaig donar compte :-(.
En fi, a veure què passarà aquesta vegada… però si no hi puc anar, quan torni a casa escoltaré doble dosi de Jordi Savall tot i que quasi bé em sé de memòria els seus cd´s.
Em despedeix amb una musiqueta, més lleugera que les d’en Jordi Savall però que segur que t’agradaria:

Si alguna cosa realment valor de tot el que he après de tú, a més de la teva humanitat, és la sensibilitat artística. L’amor a les arts i als artistes no sé si ens fa millors persones però omple d’alegria i bons sentiments els nostres dies. Esper que faci temps que hagis trobat en Pepe i pogueu seguir amb les vostres converses filosòfiques, que tant trob a faltar. No et pensis que sigui fàcil trobar gent culta i educada amb qui val la pena conversar… Tots von anau abans d’hora… això no vol dir que tengui pressa per retrobar-vos però sí fa créixer un sentiment d’orfandat intel·lectual molt gros tot i que faig esforços per obrir-me i trobar gent amb qui tenir debats però segueix sent la meva assignatura pendent … sort de mensa de tant en tant… Ah, per cert, torn a estar escrivint. Aquesta vegada li ha tocat a Viena ser el lloc triat; llàstima que no podré tenir la teva crìtica però estic segura que t’hauria agradat…
Un muasito o dos o tres o tots es que et quepin i gràcies de tot cor ;-).

Avui fa molt de fred

Posted on febrero 3rd, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Curiosament avui m’he sorprès pensant en català. No em sol passar. Normalment pens en anglès, escric en castellà i parl en català, què li farem? Veurem si això és una excepció o significatiu que alguna cosa està passant dins el meu cap.
En primer lloc, em felicit per haver-aprovat quatre assignatures més de la UOC. Bé per mí tot i que ha sigut un semestre molt estrany, més pendent de les notícies que d’estudiar però tot ha sortit bé intel.lectualment parlant.
Des del punt de vista polític, no obstant, tot és molt frustrant. Ara estic contenta de no haver-me empadronat a Barcelona. No entenc perquè algú pot voler animar la gent a lluitar per una cosa en la qual no creu. No es mereixen una república si no la saben defendre i a més trien uns polítics que són «más de lo mismo». Està clar que en Puigdemont és una rara avis, que segur que no s’hauria emportat ni un € que no fos seu i per aquest simple motiu no serveix com polític.
A més tinc la sensació que el govern està fent com amb ETA. Vol destrossar-los a tots; després il.legalitzar ERC, CUP & cia i així tothom tranquilet i com si no hagués passat res tot i que més humiliats que abans. Deu ser el destí dels catalans; viure d’humiliació en humiliació i així no es pot estimar massa qui et vol enfonsat però veient com va tot, se’n sortiran a Madrid exitosament. Fi de la reflexió del cap de setmana.
En segon lloc, he descobert uns reportatges realment captivadors. El presentador és un gentleman: Kenneth Clark. No sé res de la seua vida ni m’interessa. Com és habitual, no es pot dir que valgui res sense coneixer més d’ell però la sèrie Civilization és molt bona, al menys, per qui gaudeix de l’art. En aquest moment estic veient la parta vuitena, sobre art holandès, Rembrandt en concret però no solament parla d’art. Va mesclant filosofia… un autèntic plaer per un dia que fa molt de fred i poques ganes queden d’anar a passejar tot i que volia anar a veure al cine The post i igual encara hi vaig ;-).
Molt bon cap de setmana!

On-off

Posted on enero 28th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Con este título, he empezado a escribir una nueva historieta de amor. Espero tenerla acabada para finales de verano. Esta vez creo que en lugar de ilustraciones tendrá fotografías pero está aún por decidir definitivamente, según lo que sugiera mi ilustrador favorito.
No voy a contar de qué va más allá de lo que ya he dicho pero espero sorprender de nuevo.
Las musas me visitaron exactamente una semana antes de acabar los exámenes el pasado sábado, así que he estado anotando ideas en el bloc de notas del móvil hasta que, por fin, el domingo pasado me pude sentar a escribir.
Es curioso que estas cosas ocurren de repente. No voy a explicar qué me ha inspirado realmente porque sería poco verosímil ya que de la fuente de inspiración al contenido de la historia no va a haber ni la más mínima semejanza pero interiormente tengo que agradecer a alguien que haya hecho lo que ha hecho aunque para él sea doloroso. Sólo así se me ha encendido a mí la bombilla. La historia es caprichosa y, a veces, parece que se repite y todo está entrelazado aunque no hablemos siempre de amor.
En fin, voy a autodesearme suerte, paciencia y que las musas sigan ahí al menos hasta que lo haya terminado. Y para después, lectores que con sus críticas me iluminen a seguir escribiendo en el futuro.
Feliz semana, que promete emocionante o no, en función de las circunstancias. La paciencia y la suerte no me la deseo sólo a mí sino a todos y especialmente a quien lea estas líneas. Y aunque ya haya pasado casi un mes, ¡Feliz 2018 en el que nuestros propósitos se cumplan, con salud, dinero y amor!

Esperando el Concierto de Año Nuevo

Posted on diciembre 28th, 2017 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Pasó Navidad, feliz para todos espero.
Este año el concert de Sant Esteve ha sido muy especial, al menos así lo siento yo y lo dejo aquí para no olvidarlo nunca:

Ahora, a esperar qué nos ofrece Riccardo Muti desde el Musikverein ;-).

Feliz Año Nuevo!!!

« Previous Entries